Amarrada a su bolero - Julia del Prado, Perú

AMARRADA AL SEU BOLERO



A les sis de la vesprada
El sol es casa amb la lluna
En aqueixa badia llarga
De xalanetes i figures.

El vent atiat pel foc
S’emporta ferides
Du tardors tendres
Aqueix joc / el seu present.

Odissea es dóna de plomes
Blanques / blaves
Als joncars
La mar / sempre ella
Dibuixa una antiga
Terrassa de fusta.

Eteri temps de parella
Amarrada al seu bolero.

Traducción de Pere Bessó




AMARRADA A SU BOLERO

A las seis de la tarde
El sol se casa con la luna
En esa bahía larga
De chalanitas y figuras.

El viento azuzado por el fuego
Se lleva heridas
Trae otoños tiernos
Ese juego / su presente.

Odisea se da de plumas
Blancas / azules
En los juncales
La mar / siempre ella
Dibuja una antigüa
Terraza de madera.

Etéreo tiempo de pareja
Amarrada a su bolero.

Entradas populares de este blog

Dane Zajc

Who is it? ¿Quién es? - María Fischinger, Eslovenia/EEUU

Hassan Teleb